Adeu companys

Tot i que encara em queden dues setmanes de pràctiques, aquesta és la darrera entrada que faig al bloc.
Aquesta entrada és per fer una mica de reflexió i tornar anrrera.
Fa deu setmanes que vaig començar les pràctiques, i pareix air quan entraba el dilluns 18 de març per la porta.
Record el primer dia, i el recordaré tota la vida. La cara de cada nen mirant-me amb els ulls oberts.
Tampoc oblidaré els primers dies, ja que em vaig sentir molt perduda perquè pensava que no m'agradava. I em feia molta por, ja que des de sempre he volgut ser mestre , i de sobte arribava a una aula i no em va agradar. Però anaven passant els dies i més m'anava agradant, fins avui que no vull acabar les pràctiques.
Durant aquest temps he après moltes coses, tan bones com dolentes, he agafat idees i d'altres que no, no només he après dels mestres, també dels nens. M'han ensenyat a no infravalorar-los, m'han ensenyat que poden ser capaços de tot amb l'ajuda necessària i m'han donat forces per seguir lluitant per una societat basada en una educació de valors.

dibuixos dels nens de primer

Per acabar ho vull fer amb una cançó que em recorda a la feina d'un mestre. El qual s'esforça cada dia per educar als nens.

http://www.youtube.com/watch?v=i3hpSFFKqW8

Clavaré les meves arrels, creixent de cara el cel donaré fruit abundós, i l’hivern em despullarà de neu em cobrirà neu que es fondrà poc a poc. Després de la lluita intensa vindrà el repòs, deixaré la terra abonada,pel meu esforç. Els fills que em segueixin,potser marxaran però vagin on vagin,constants.

Aprenem a contar

Ja coneixeu n’Aaron i en Sebastià, ido bé aquesta setmana s’ha pres la decisió de que l’any que ve hauran de baixar a primer a fer les llengües i matemàtiques.

Actualment a primer ja hi ha una nina de segon que ve a fer les llengües amb nosaltres.

Això consisteix en que en comptes de repetir i tornar a fer primer, seguiran amb al seu grup classe a segon, però tant les llengues com matemàtiques les faran amb els de primer, per tal de que puguin assolir bé els coneixements.

Això ho explico perquè dilluns la PT em va donar la possibilitat de que a les hores de matemàtiques anes a la biblioteca, que està devora la nostre classe, amb en Sebastià i n’Aaron perquè els ensenyi a contar fins a cinquenta, que és un dels objectius curriculars que s’han marcat a l’assignatura de matemàtiques.

Durant tota aquesta setmana, mentre els altres nens treballaven els euros i les sumen duent, nosaltres tres ens em dedicant a contar llibres.

 

Quan la PT em va oferir aquesta possibilitat vaig estar pensat com hop odia fer, perquè la veritat estar contant durant una hora és molt avorrit.

Durant aquesta setmana em fet una serie de jocs per tal de ensenyar-los a contar.

1. Aprofitant la biblioteca, em contat llibres, de diferents colors i tamanys.
2. Em montat castells de cartes contant els pisos.
3. Em caminat per la sala contant rajoles.  
4. Em cercat pàgines de llibres
5. Em fet carreres, en les quals els nens corrien per la sala fins arribar al numero 50, i cada vegada que passaven per el 10,20,30,40 m’havien de picar la mà.

Durant aquesta setmana he disfrutat moltíissim d’estar amb ells, de poder dedicar-me a la seva atenció i cobrir les seves necessitats.

Gràcies a ells ja no tenc cap dubte del que vull fer, ja que m’han ensenyat que amb dedicació i esforç tot és possible.

Crida per una educació pública de qualitat

                                        


Avui dia 9 de maig s'ha convocat una vaga de educació a nivell nacional en contra de la llei LOMCE.
Una llei proposta per el ministra d'educació Wert, que promou una educació sexista i separatista.

He volgut fer aquesta entrada perquè a l'escola on faig pràctiques em fet vaga.
Crec que tant els que ja ho són com els futurs docents no ens podem quedar de mans creuades mentres manipulen l'educació com volen.
No per nosaltres, que tot i així els mestres han perdut molt, sinó per els infant i per el seu futur.

Des de aquí vull donar les gràcies a tots els mestres.

http://www.youtube.com/watch?v=-8SxSRY_tG0

Sant jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

Avui és el dia de Sant Jordi, i tota l'escola em preparat una sèrie de tallers per celebrar aquest dia tots junts amb la companyia dels pares.

Nosaltres em preparar un taller d’endevinalles. La setmana abans varem repartir a cada nen una endevinalla. A casa havien de decorar una capsa de sabates i a dintre ficar la resposta de la endevinalla, per exemple:

És de color verd amb una cua,

camina a poc a poc 

i té una closca

què és?

És una tortuga  a les hores dintre de la capsa havien de posar una tortuga, o bé pintadao bé de jugueta com volguessin.

Després del pati han vengut tots els pares de l’escola, i els de primer i segon ens em reunit al menjador.

El nostre taller consistia en que cada nin anava sortit davant els pares i llegia la seva endevinalla i entre tots l’havien d’endevinar i en acabar mostraven la resposta.

Un per un han anat sortint i dient l’endevinalla i els pares i els altres nens deien les respostes.

Els nens han estat mol contents ja que mostraven el que havien fet als pares. Després em sortit al pati i els nens de segon han fet una representació de la llegenda de Sant Jordi.

Per acabar em berenat tots junts de les receptes que havien preparat els alumnes de quint i sest de primari.

...Fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Butterfly circus

Aquesta entrada la vull començar amb aquest vídeo anomenat ''The butterfly circus''. Aquest vídeo conta l'historia d'un jove que no té ni braços ni cames i forma part d'un espectacle del circ. Ens mostra com es la seva vida i com el veuen els altes. Ell creu no és ningú i que no serveix per res fins que arriba algú que el mira amb altres ulls i creu en ell.

http://www.youtube.com/watch?v=oKdqD7vAGuQ

El que he anat fent aquests dies és ajudar-los a seguir el ritme de la classe, ja que no els adapten les feines, fan el mateix que els altres però amb molt més temps. A castellà pràcticament no necessiten ajuda ja que des-de que va començar fins ara han millorat molt. En canvi a català si que necessiten més atenció, ja que tant n'Aaron com en Sebastià són castellano parlants.

El primer contacte amb ells no ha estat gaire fàcil ja que els ha vengut molt de nou que m'assegues amb ells.

Primer de tot els hi he explicat qui era i perquè estava allà, i després ells m'han estat contat un poc la seva vida, on viuen si tenen germans o no, qué nomen els seus pares per tal de que m'agafin confiança i es sentin còmodes quan es seuen amb jo.

Tenc moltes ganes de seguir avançant amb ells i veure com evolucionen.

El perquè del vídeo del principi, és molt senzill. Totes les persones som diferents i cada un de nosaltres te unes habilitats i unes mancances. Nosaltres com a mestres em de saber veure tant les unes com les altres. Millorar les habilitats i creue en ells perquè puguin millorar les mancances, així com creu en Méndez amb en Will.

Esper que hagueu disfrutat del vídeo, i sobretot reflexioneu!

Anem al camp

Avui, després de tres dies de xerrar sobre les plantes, els arbres i les seves parts, em anat al camp que hi ha a vora l'escola per recollir plantes.

Cada nin havia d'agafar una planta, per després aixugar-la i poder aferrar a la portada del dossier.

De camí al camp!

Una vegada que em estat allà, em deixat temps al nens perquè recollissin la planta que volguessin.

Després ens em assegut tots en cercle i cada nen ha ensenyat la seva planta i a explicat alguna cosa que sabia d'elles.

Des de el meu punt de vista el fet de poder anar al camp i que els nens toquin amb les seves mans les plantes i els arbres, i que per ells mateixos relacionis el que ha après a classe amb el que veuen el camp, és molt beneficiós ja que els permet crear un aprenentatge significatiu.

Per molt bona que sigui l'explicació a classe, els nens necessiten experimentar, tocar amb les seves pròpies mans els coneixements i entendre perquè són les coses. A més de ser més motivador i divertit per ells, els ajuda a assimilar conceptes i a recordar tot allò que han après.

Per això pens que és important que sempre que poguem relacionem el que aprenen amb la seva realitat.

La primera experiència

Avui ha estat un dia molt especial, ja que ha estat el primer dia que he tingut l'oportunitat de dur a terme una classe jo tota sola.

Si recordeu un parell d'entrades enrere, us vaig dir que la mestre m'havia oferit l'oportunitat d'explicar el tema de les plantes a coneixement del medi.

La mestre em va donar un dossier amb tots els conceptes que havia d'explicar perquè durant les vacances m'ho prepares. I així ho vaig fer.

                                               

Dossier de medi

Vaig estar cercant informació sobre el tema, també demanant als companys de classe si havia fet alguna unitat didàctica sobre les plantes, ja que el primer quatrimestre varem fer l'assignatura de biologia.

Després d'hores de pensar com ho faria i de pensar el que diria va arribar el dia de la veritat. I si vos so sinceres no he dit res del que m'havia preparat.

En comença l'hora de medi, em començant parlant de quines plantes o arbres tenien cada uns d'ells a casa per tal de motivar-los i cridar la seva atenció. Després he començat explicant les parts de la planta.

Per explicar això vaig pensar que si ho feia de manera més visual ho podrien entendre millor, per això he usat el meu cos per explicar-ho:

-Els peus eren les arrels

-El cosa la tija

-Els braços les fulles

-El pel les flors

Una vegada que m'han vist com ho feia, s'han posat tots drets i ho han fet amb jo.

La veritat és que ha estat una de les millors experiències que he viscut ja que els nens m'escoltaven i estaven molt pendents del que deia.

Pensava que em seria molt més complicat, ja que en el primer moment que m'he posat d'avant d'ells passavamolta pena que no m'entenguessin, però una vegada que he començat i he vist les seves cares no hi he tornat a pensar.

Encara em queda tota la setmana d'explicacions, ara veurem com van les altres.

Fins un altra!